A bigbadblob.com hi he trobat aquest video
I a metacafe.com aquest altre.
El que m'impressiona més és l'aparent improvisació del "folre", de les "manilles" i dels "puntals" i la rapidesa en l'execució del "castell" però, sobretot sobretot, la gentada que es veu a la plaça. Ja voldrien moltes places d'aquí convocar tantíssima gent.
Avui es presenta al Museu del Vi de Vilafranca la darrera novel·la de l'escriptor Noah Gordon: "El celler" (Roca Editorial).
Noah Gordon és un escriptor prou conegut ("El Metge" i tota la seva saga, per exemple) i no li calen presentacions. El que destaca per a aquest blog és que, segons informa avui La Razón Digital (Mira! Qui m'havia de dir que alguna vegada citaria aquesta font!):
"el protagonista se llama Josep Álvarez [...] y la novela entra de lleno en Cataluña (sic) y tradiciones como las de los «castellers»"
Total, que aquesta nova novel·la passarà a engrandir la pila de lectures pendents que arrossego darrerament. Quan m'hagi posat el dia potser n'escric la meva impressió en aquest mateix bloc.
A Guzer.com hi he trobat aquest dos de nou amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca qualificat com:
Informava ahir l'agència EFE que l'Ajuntament de Valls transmetrà en directe la Diada de Santa Úrsula des de la seva web amb tecnologia Windows Media i comentaris d'especialistes.
"L'Ajuntament de Valls (Alt Camp) retransmetrà per internet en directe aquest diumenge la Diada castellera de Santa Úrsula, una de les més importants del calendari casteller.
La jornada començarà a les 13.00 hores i en ella actuaran les dues colles locals, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls.
El seguiment per la xarxa es podrà fer des de la pàgina web de l'ajuntament i es tracta de la primera vegada que des d'aquest portal s'ofereix una emissió en directe. L'objectiu és difondre els castells i, en especial, aquesta Diada.
A part de les imatges, haurà comentaris a càrrec d'especialistes castellers. El sistema de reproducció que s'utilitzarà per a la retransmissió serà el Windows Media. Aquesta retransmissió permetrà avaluar les possibilitats d'ús d'internet per a posteriors esdeveniments promocionals de Valls i la seva cultura."
A la web del National Geographic hi he trobat aquest fons d'escriptori d'una pinya i uns segons, crec que dels Castellers de Barcelona, de l'any 1998 (segons la web, tot i que el copyright de la foto indica el 2003).
El tenen disponible en resolucions de 800x600 i de 1024x768 i hi afegeixen el comentari:
"Limb by limb a human castle rises as castellers engage in a Catalan sport from the 1700s. Capital of Catalonia, an independent-minded region, Barcelona revived along with Catalan culture in the 1970s at the end of the repressive regime of Francisco Franco."
No tinc ni idea de si la proposta de fons d'escriptori del National Geographic és gaire recent (potser del 2003?), ni de si el castell és del 1998, ni de si són els Castellers de Barcelona, però sí que trobo que la foto és d'una gran plasticitat (gens estrany, d'altra banda, venint d'on ve).
El diari gratuït Metro, que també té una versió catalana (no tota en català) distribuïda des de Barcelona, publicava en la seva edició de Nova York el dia 25 de setembre una foto de la Diada de les colles locals de Barcelona en la seva secció d'Internacional.
Ho he de reconèixer (i em sembla que no sóc l'únic matalasser que li passa): Tenia moltes ganes, però moltíssimes moltíssimes moltíssimes, de descarregar una altra vegada un cinc de vuit.
El tres de nou amb folre és un gegant enorme, altíssim i molt difícil de vèncer. Un castell mediàtic que, enguany, permetrà que els Xiquets entrin al selecte món de les colles de nou.
El cinc de vuit és ben bé una altra cosa. És la complexitat d'un castell compost; és la bellesa de les dues aletes i del canvi d'estructura que ha de fer l'enxaneta; és la feblesa d'un dos de vuit que es recolza en un tres i la generositat d'un tres de vuit que, pis a pis, reforça el dos quan puja i el sostè quan baixa; és el trencaclosques de la pinya; és el tremolor incessant; és el pes de tanta gent de tronc damunt de la pinya... És el cinc de vuit que els Xiquets vam carregar per primera vegada aquí La Riera l'any 99 (per cert, senyors del Consistori, per quan una placa que ho recordi?), és el castell que obre de veritat les portes a reptes més importants.
Si el tres de nou és un castell "comercial", el cinc de vuit n'és un d'"art i assaig".
I ahir, a la Plaça del Rei de Tarragona, els Xiquets el van tornar a fer seu, a fer nostre. Va ser el cop que reblava el clau d'una temporada que començava amb molta incertesa, però que s'ha reconduït amb encert cap aquests dos castells descarregats impensables fa uns mesos: el tres de nou amb folre fa quinze dies i el cinc de vuit d'ahir. A poc a poc, amb bona lletra i fent una feinada als assajos; comptant les diades justes, ni massa ni massa poques, per a avançar amb seny i pocs entrebancs fins a culminar la temporada amb aquest èxit rotund i, a Tarragona, aclaparador.
El mèrit, doncs, és de la Colla: De la Tècnica i de la Junta que han sabut reconvertir aquella crisi inicial en aquest èxit final però també, i potser sobretot, de tots els castellers, castelleres i canalla que s'han posat la faixa als assajos i a plaça (no parlo per mi, és clar: quatre assajos mal comptats quan la feina important ja estava feta).
Ara, (tot i que jo, segurament, tornaré a l'excedència temporal) l'important és mantenir l'esperit de cara a l'any que ve. Enguany s'ha aconseguit: L'any que ve, com a mínim, s'ha de repetir. Com diu, amb raó, el tòpic: Arribar-hi és difícil però ho és molt més mantenir-s'hi.
El que sí que és segur és que l'any 2007 haurà estat pels Xiquets de Tarragona una temporada excepcional i excel·lent. Enhorabona a tots i, tant de bo, per molts anys!.
Ja fa temps que no puc treure massa el nas pels assajos i que no em poso la camisa ni la faixa. Aquest blog és la forma que he trobat de seguir-me sentint a prop de la colla dels Xiquets de Tarragona i dels castells. Per això, quan trobo alguna cosa a la xarxa que em sembla interessant ho penjo aquí. Espero que us agradi.
Si us voleu posar en contacte amb mi, podeu escriure a jsagues@gmail.com
