Què hi ha de nou

Seguint les indicacions mediàtiques (cartells, samarretes, falques de ràdio...) i la sol·licitud directa del Cap de Colla, aquesta nit he rebuscat la faixa a l'armari i me n'he anat a l'assaig. Què carai! Tornar a descarregar el tres de nou per Santa Tecla bé s'ho val i si la Colla fa l'esforç de penjar cartells i de regalar samarretes, no puc posar-hi jo el meu, despenjar-me a quatre assajos i recuperar la camisa de l'armari?
Doncs sí, i espero que com jo, que ja duia tant de temps sense enfaixar-me, se n'hi acostin tants com puguin. Vinga els vells Xiquets en excedència, busqueu la camisa als calaixos o als armaris, recupereu la faixa i a descarregar altra vegada el tres de nou! Vinga els nous Xiquets que mai us heu posat la camisa ratllada per mandra o per vergonya, acosteu-vos al local que segur que hi sereu ben acollits i en un no res ja tindreu un lloc a la pinya!

Ara bé, no ens enganyem ni enganyem a ningú. Els Xiquets som una colla de vuit que, de tant en tant, quan les coses sembla que pintin clares, provem algun castell de nou. Una vegada va anar molt bé i el vam descarregar; altres vegades va bé i prou i només el carreguem; i altres vegades... val més que ho deixem córrer.

Aquest vespre és d'aquells que he vist confiança en la Colla: en la gent de la pinya, la del folre, la del tronc, la canalla... He vist concentració i ganes de fer el castell i de creure-se'l. Això no és cap garantia, és clar, però ja significa molt. Els Xiquets no estem avesats a tirar castells de nou i els nervis, el neguit, la tensió de la plaça, la sobreexitació que deia avui en Joan Sala sovint ens traïcionen. Avui he vist més serenor que altres vegades, però el dia que es dugui a plaça tothom estarà neguitós. Tant de bo els assajos que queden acabin d'enfortir la Colla i el castell es pugui descarregar.

Tal com jo ho veig, si la Colla vol el castell i el tindrà. I descarregat.