Ara sí! De nou de nou DESCARREGAT!

Eren les 15:25 del dia de Santa Tecla de l'any 2007 i la plaça de la Font va ser un clam: Matalasser! Matalasser!

Uns minuts abans, els Xiquets tiràvem el nostre castell de la segona ronda. A la tercera després de dos peus desmuntats i amb canvis importants tant a baix de tot com a dalt de tot. Però no hi feia res: Ni l'hora, ni els nervis, ni els canvis, ni els dos peus desmuntats. Aquesta vegada s'havia de descarregar fos com fos després d'haver-hi estat tan a la vora la setmana passada.

El castell va pujar potser més lent, però sense gaire més moviment que el del dia 16. Vaig sentir com la cridòria de la plaça ofegava les gralles refilant l'aleta: L'havíem carregat... Fins aquí ja hi havíem arribat feia una setmana. Ara tocava seguir i descarregar-lo.

I sí! La plaça va seguir cridant encara més fort mentre el castell es descarregava. Des del folre vaig mirar amunt i el castell es desbastia entre els crits d'eufòria de la gent del tronc, del folre, de la pinya i de la plaça..."Vinga, collons, ja és nostre!"... I després l'esclat: Matalasser! Matalasser!

Després de l'eufòria i dels castells de la tercera ronda de les altres colles, amb el 25% de seny que ha de tenir qualsevol casteller, els responsables tècnics van decidir deixar estar el cinc de vuit per a una altra ocasió. Les quatre de la tarda, per molt que l'assaig del divendres anés de primera, no són hores de tirar una catedral. Llàstima que ens quedés al sarró perquè haguéssim completat una diada encara més històrica. Perquè ja és Història (així, en majúscula) tornar a sortir de plaça com la primera colla de la ciutat i descarregant el dos de vuit amb folre, el tres de nou amb folre i el quatre de vuit!

Ja era hora! Ens hem hagut d'esperar vuit llargs anys però per fi hem pogut tornar a descarregar un tres de nou. Com deia en una entrada anterior la Colla se l'ha cregut i l'ha tingut. Enhorabona a tots els matalassers! Gràcies Xiquets!