Com sabreu (els mitjans de comunicació se n'han fet un ressò espectacular), des de fa pocs dies pot consultar-se en línia l'Enciclopèdia Catalana.
Deixant de banda aspectes tècnics que jo hagués resolt d'una altra manera, anem pels continguts i, xiquets!, els cal una bona posada al dia! Que ningú no intenti documentar-se amb l'Enciclopèdia Catalana si vol fer un treball sobre castells perquè sabieu que:
- "[el castell] si té manilles [...] per bé que aquesta és una modalitat en desús, puix que només ha tingut vigència pel que fa al pilar de vuit, el qual únicament fou bastit al s XIX en comptades ocasions. " (Vegeu-ho).
- O que, almenys a Tarragona, la colla amb millor expedient (4d8 i 2d7) són els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets no tenim ni color de camisa? (Vegeu-ho).
- O que la Diada de Santa Úrsula és a Girona: "Els Minyons de Terrassa també sorprengueren el públic amb el 4 de 9 sense folre aixecat a Girona la Diada de Santa Úrsula" (Vegeu-ho).
- O que no he sabut trobar cap referència a un castell de nou de cap colla tarragonina.
A banda de termes que jo, francament, no havia sentit mai tot i que no dubto que s'usin: "doble folre", suposo que referit a les manilles o "cassola" referit al nucli baixos-crosses-agulles...
I això amb una lectura rapidíssima perquè darrerament no tinc gaire temps de res. Si algú s'anima podríem fer una llista de "greuges" i enviar-los-hi. És ben trist que una institució com l'Enciclopèdia Catalana mantingui aquesta mena de continguts públicament. Si això passa amb els castells (que, a més a més, són considerats per molta gent com a element distintiu de la cultura catalana), què no deu passar en altres àmbits? Qui garanteix, vist això, que una entrada sobre, posem, física quàntica estigui actualitzada i sigui fiable? Si, com em temo, aquesta manca de rigor és més extensa, l'Enciclopèdia Catalana ha errat el tret fent-se pública per internet; per molt que els mitjans de comunicació nacionals en facin difusió. Hi guanyarien d'esmerçar els esforços en actualitzar-se una mica i no que qualsevol els pugui descobrir les vergonyes.