Castells a l'ombra.

Castells a un minut escàs de casa, posar-me en alguna pinya després de massa temps i la clàssica de vuit dels Xiquets de protagonista... Què més se li pot demanar a un matí de diumenge de Festa Major? Potser, com esmentava a l'entrada anterior, més gent a plaça per a garantir la pervivència de la diada... El cas és que, com passa a moltes places sobretot de pobles petits (potser a massa places), el número de castellers i el número de públic devia ser gairebé el mateix: Els afeccionats del poble, familiars dels castellers de les dues colles i algun estranger despistat amb cara de no entendre massa el que passava.

És clar que La Riera no és Valls, ni Vilafranca, ni Tarragona; ni Santa Margarida Santa Úrsula, Sant Fèlix o Sant Magí o Santa Tecla; ni tampoc la nostra diada de festa major té el mateix renom ni la mateixa història que d'altres llocs que, per tamany i geografia, ens són més propers (penso en El Catllar, per exemple), però veure la plaça només mig plena i l'altra mitja (la de Sol, com als toros) ben buida, em sap greu. El compromís de les dues colles hi va ser, però el públic justejava.

Els Xiquets em van agradar. Com sempre, van venir a La Riera a fer-hi un bon paper i no a fer una sortida de costellada. Un tres de vuit gairebé perfecte; un quatre d'aquells que alguns en diuen, amb una perífrasi una mica "perillosa", que "fan afició" i un dos de set amb el folre a terra que seguríssim que per Sant Magí (demà passat com qui diu) pot fer-se dalt de la pinya. Els vaig veure bé però, també com sempre, un pèl curts de gent: A la pinyes del tres i del quatre algun cordonet més no els hauria pas sobrat i això que els d'Altafulla s'hi van acostar.

I els castellers d'Altafulla van patir la indecisió d'una canalla una mica massa gran. El quatre de sis amb el pilar inicial semblava que els donés ànims de cara a la resta de la diada, però el dos de sis desmuntat va ser massa bellugadís i, amb seny, la canalla va decidir fer-se enrere. Un tres de sis i dos intents desmuntats de quatre de sis van completar la diada.

Vejam si ara hi ha sort i la diada castellera a La Riera té continuïtat. Pel que vaig esbrinar ahir, sembla que la Colla Joves vindrà per l'altre dia de festa gran: Santa Creu, el 14 de setembre. Si això es confirma, el que no veig gens clar és que, vist el que vam veure pel que fa a poder de convocatòria, La Riera pugui mantenir dues diades castelleres l'any.

El 27 de Juliol i falques.com

Coincidint gairebé amb el primer aniversari teòric de l'inici d'aquest blog (teòric perquè fins el mes d'octubre de l'any passat no m'hi vaig posar més seriosament) vaig quedar sorprès dissabte passat quan, mig d'esma, vaig consultar el Google Analitics per veure quants de vosaltres passaveu per aquí a llegir i xafardejar una estona.

Carai! De ser com a molt quatre o cinc al dia havíem passat a ser més de 30!

No m'ho podia creure. Vaig investigar una mica més amb l'Analytics (gran eina) i vaig descobrir que la gent de falques.com m'havien enllaçat a la secció de Premsa Castellera! És a dir, una de les referències a la xarxa que consulto sovint per a proveir de material aquest bloc, l'enllaçava com en una mena cercle viciós.

No cal dir que em satisfà moltíssim que els companys de falques.com hagin considerat que aquest blog es mereixia aparèixer referenciat a les seves pàgines. Des d'aquí el meu agraïment cap a ells i cap a tothom que, de tant en tant, passa per aquí.

I aquest diumenge: La Riera de Gaià

Diuen els rumors (no sé si són massa de fiar i no ho he pogut contrastar, però semblen creïbles) que, degut als canvis en la composició del govern municipal de La Riera arran de les darreres eleccions municipals, la diada castellera de Festa Major d'aquest diumenge ha perillat de valent. De fet, la Colla Joves dels Xiquets de Valls ha caigut del suposat cartell inicial.

Pel que sembla, l'antic Regidor de Cultura (ara a l'oposició per la llista d'Iniciativa, però fins les passades eleccions regidor per la llista de Convergència -no és una errata: ho heu llegit bé-) havia emparaulat la diada amb la Joves de Valls, els Castellers d'Altafulla i els Xiquets però l'actual govern municipal (encara de Convergència i Unió) no es volia fer càrrec d'aquella dita. Aquest seria el motiu que hauria provocat que la Colla Joves caigués de la convocatòria inicial.

Tinc la sensació que l'afecció castellera a La Riera sempre ha vallejat més que tarragonejat. I, dins d'aquesta preferència per Valls, més aviat ha Jovesejat que Vellajat. No he fet un cens real dels rierencs castellers (històrics, com jo, o en actiu) però així per sobre em sembla que la Joves de Valls s'endú la grossa. Si aquesta sensació és certa, la presència dels Xiquets de Tarragona els darrers anys l'atribueixo, sobretot, a l'ex-regidor que esmentava abans que, segons tinc entès, és dels que tarragoneja i, encara més, Xiqueteja força: Jo mateix el vaig fer posar a la pinya del tres de nou amb folre que vam descarregar per Santa Tecla el 1999 (si en fa d'anys, ja!!).

Els Xiquets han vingut a La Riera, normalment per a la Diada de Festa Major, sempre per a lluir-s'hi i per a intentar donar-ho tot. Hi vam carregar el primer cinc de vuit! (mireu això que he trobat a El País) Com a rierenc és molt d'agrair, tot i que la plaça, sovint, no faci gaire goig de gent: a La Riera som poquets i no ve gaire gent de fora.

I la gent hauria de venir. La plaça de La Riera deu ser de les millors del món casteller per fer-hi i per veure-hi castells. El generós arbre centenari de la plaça projecta una ampla ombra que estalvia suades i calor. A més a més, si els rumors que deia més amunt són certs, em sembla que la diada de Festa Major perilla de cara als anys propers i una bona assistència de públic la reforçaria. O sigui que, si algú llegeix això i diumenge al migdia no té res a fer, que passi per la Riera. Els Xiquets i els Castellers d'Altafulla us faran castells a l'ombra que, ara a l'estiu, costen de trobar.

Scion Easy Ten

El proper 2 d'agost s'inicia a Nova York el projecte de Scion i mBF per a promocionar deu pel·lícules del circuit independent de 15 a 20 minuts. Entre les deu pel·lícules seleccionades n'hi ha una d'un tal Dennis White sobre els castells:

Castellers
Dennis White
While traveling through the Tarragona region of Spain, you may come across the local curiosity, Els Castellers, or human castles. Castellers documents this unique, centuries old tradition of competitive human castle building.

He estat incapaç de trobar informació sobre aquest film a la xarxa. Ho seguirem intentant.

Pilar de 13!

Després de la fantàstica i emotiva diada de les Santes a Mataró amb el dos de nou amb folre i manilles, tres de nou, quatre de nou i pilar de set (dit així sembla poca cosa però marededéu!) dels Castellers de Vilafranca; el tres de nou, cinc de vuit i dos de vuit amb folre dels Capgrossos (també déu n'hi do) i la clàssica de vuit dels Xiquets de Reus (tampoc està gens malament), he trobat aquest joc en Flash per a qui vulgui practicar els pilars de 13 ó 14 sense pinya ni folre ni res...
Vejam si les colles grans troben la manera de fer-los de veritat.

El País i l'opinió dels catalans sobre els castells

El diari El Pais d'avui, publica aquest article sobre l'estudi realitzat per la Coordinadora de Colles Castelleres.

Los catalanes opinan que los 'castells' son una actividad integradora y divertida

8.000 personas componen las más de 50 'colles castelleres' que existen en Cataluña

LAURA CLAVIJO - Barcelona - 05/07/2007

En Cataluña existen más de 50 colles castelleres que suman cerca de 8.000 participantes. El estudio Los castillos: conocimiento, experiencia y percepción en Cataluña, realizado por la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya con el objetivo de descubrir la opinión que tienen los catalanes sobre el mundo casteller, explica que existen 57.000 castellers potenciales en Cataluña. Además, la población percibe los castells como una actividad que genera buen ambiente, que potencia la cultura y que tiene capacidad integradora porque no distingue sexo, origen o edad.

Más de 700.000 personas, el 12,2% de la población catalana, aseguran que les gustaría formar parte de una colla castellera. El estudio realizado por la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya señala que de estos 700.000 individuos pueden considerarse castellers potenciales unos 57.000. Los castellers en potencia aseguran haber presenciado actuaciones en directo y destacan que les han gustado mucho. También consideran que la actividad castellera es segura y divertida.

Ramon Fontdevila, director del Centro de Promoción de Cultura Popular y Tradicional Catalana, celebra este potencial de crecimiento y recuerda la gran capacidad transformadora de la cultura popular. "Es creativa, generadora de identidad y cohesión social", añade.

El estudio refleja el conocimiento del mundo casteller en Cataluña. El 98% de los catalanes sabe qué son los castells, el 71% sabe qué es el anxaneta y el 55% sabe el nombre de alguna colla. Las dos más citadas son la Colla Vella y la Colla Jove de Valls. Les siguen Minyons de Terrassa, Castellers de Vilafranca, Xicots de Vilafranca, Capgrossos de Mataró y Castellers de Terrassa.

El estudio explica que 7 de cada 10 catalanes han visto castells en directo alguna vez. La puntuación media que los espectadores dan a las actuaciones en directo se sitúa en 7,8 sobre 10. Respecto a la proporción de espectadores, varía según el territorio. Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Valls y Terrassa son las poblaciones que más espectadores han tenido.

Respecto al seguimiento que hacen las personas del mundo casteller a través de los medios, el estudio dice que el 83% de los entrevistados ha visto castells en televisión, mientras que el 28% ha visto noticias en la prensa escrita. Los espectadores que han visto por televisión los castells ponen a las actuaciones una nota media de 7,1 sobre 10. En la prensa, la puntuación se sitúa alrededor del 5,7 sobre 10. La población del estudio está formada por residentes en Cataluña a partir de 15 años. La muestra está integrada por 2.945 individuos y la recogida de información se ha basado en la realización de entrevistas telefónicas.

Peligrosidad de los 'castells'

"Cuatro de cada 10 encuestados piensa que la actividad de hacer castells es peligrosa", asegura Miquel Botella, vicepresidente de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. "La historia de los castells prueba que la sensación de riesgo es superior al peligro real", añade. Botella agrega que el riesgo es "controlable" y "asumible".

Botella recuerda que el número de castells que se caen es bajo y que está en descenso continuado en los últimos años. Se ha pasado del 5,3% en el año 2000, al 3,3% en 2006. La introducción y adopción del casco por parte de los anxanetes y los aixecadors ha contribuido a que disminuya el riesgo de accidentes.

La gente entrevistada tiene la percepción de que hacer castells es una actividad tan peligrosa como esquiar. También percibe que hacer castells es una actividad menos peligrosa que conducir una motocicleta o practicar submarinismo y más peligrosa que ir en bicicleta, viajar en avión, jugar a fútbol o practicar excursionismo.

A pesar de la percepción de peligro, la población reconoce la capacidad integradora de los castells. Se destaca el trabajo en equipo y no se considera una actividad exclusiva para hombres. La gente opina que puede practicarla todo el mundo, independientemente de la edad y el origen. Sí se requieren dotes de habilidad y competitividad.

El 95% de los encuestados considera que los castells son una actividad tradicional. El 87% piensa que es más cultural que deportiva y la mitad confirma el tópico de que es una actividad rural.

Font:El Pais

Dibuixos per l'auca dels castellers al Roger Tallada’s Sketchblog

Al Roger Tallada’s Sketchblog i en aquesta altra pàgina del mateix blog hi he trobat aquesta col·lecció de dibuixos per a fer una Auca sobre els castellers.

Els dibuixos són molt realistes... talment semblen fotografies.

Vejam si quan acaba l'Auca també ens la deixa veure al seu sketchblog.

Un molts de tres... a on?

Al YouTube hi he trobat aquest video d'una mena de castell... Es veu fatal però recorda una mica els "castells" dels govinda a l'India.

Granollers: La Diada que no va ser

Amb la dimissió del Sergi Valls com a cap de Colla, la Junta de Govern dels Xiquets de Tarragona, va decidir renunciar a la participació a les Festes de l'Ascenció de Granollers aquest diumenge, en considerar que "la colla no està preparada per acceptar un compromís d'aquesta envergadura fins que no s'hagi completat el relleu al capdavant de la direcció tècnica." (www.xiquetsdetarragona.cat).

Aquesta renúncia ha provocat que, des del diari Avui, en Joan Beumala, es plantegi la licitud d'aquesta decisió:
"A Granollers també hi havien d’haver actuat els Xiquets de Tarragona, una formació que dissabte va elegir Joan Sala com a nou cap en substitució del dimitit Sergi Valls. Precisament, la crisi viscuda aquests últims dies va provocar que els matalassers s’esborressin de la diada d’ahir. Un detall de flaquesa evident: ¿Una colla ha d’acudir sempre a plaça –llevat de causa greu– o és vàlid que s’excusi perquè no pot garantir uns mínims? Aquest és el tema."
(www.avui.cat).

Té raó en Joan Beumala: Aquest és el tema. Tal com ho veig (repeteixo que amb la camisa a l'armari i amb la tranquil·litat de veure-ho tot des de lluny i sense conèixer-ne bé els detalls), la Colla, com a colla, ha d'intentar afrontar tots els compromisos possibles. Si amb la crisi d'aquests dies, que de ben segur s'ha notat als assajos i en la tensió al local, el President i l'altra gent de la Junta han dubtat de la capacitat de la Colla per a afrontar el repte de la diada de Granollers i aquesta pensada els ha dut a la renúncia d'anar-hi i a deixar de banda el compromís, no deu haver estat una decisió fàcil.

L'alternativa a la renúncia era anar a Granollers amb la Colla tocada i oferir, probablement, una gamma de castells per sota les expectatives de la mateixa Colla i de la Plaça. És com presentar-se a un examen sabent que no s'aprovarà: Molts deixen passar la convocatòria; o com presentar un treball a un premi i descobrir la vigília que està farcit de faltes d'ortografia: Potser el millor és no presentar-lo.

L'amic Sergi Valls, protagonista directíssim d'aquest post, ha deixat un comentari (vegeu-lo en l'enllaç d'aquí sota) en el qual deixa molt clara la seva posició tant respecte la decisió de la Junta de Govern de la Colla de renunciar a la diada de Granollers, com respecte de la seva dimissió com a Cap de Colla tot just començar la temporada.

Un assaig dels Xiquets de Tarragona en video

A www.spanien-kataloinen.info hi trobareu un video d'un assaig de quatre de vuit amb l'agulla dels Xiquets.
No sabria precisar ben bé la data, però deu fer de fa uns quants anys perquè al local encara no hi ha penjat el mosaic del tres de nou amb folre... A més a més, si no em falla l'orella, la veu del Cap de Colla que se sent jo diria que és la de'n Jordi Andreu. Per tant, la data de l'assaig, no és fàcil de precisar però deu ser de cap a l'any 2000. O sigui, que ja en comença a fer una pila!.

Esmeno l'entrada perquè no em quadraven les dates. L'any 2000 no em sonava haver fet 4 de 8 amb el pilar, havia de ser més tard. Ara crec tenir la certesa que aquest assaig és de l'any 2002: Aquell any que es volia fer el 4 de 8 amb el pilar fos com fos i que, al final, vam tancar firmant la dotzena posició al Concurs.